Catalunya necessita un canvi dràstic de model de la recollida i tractament de residus que integri territori, eficiència i sostenibilitat. Tal com recull el document “Bases per a la transformació de la gestió de residus a Catalunya”, el sistema actual “està estancat des de fa anys” i afronta quatre reptes crítics: els objectius normatius, l’estancament del reciclatge, l’increment de la població o l’esgotament imminent dels abocadors, que només disposen de “cinc o sis anys de vida”.
Presentat en roda de premsa aquest dimecres, el treball està elaborat pel Grup de Treball Intercol·legial de Residus, amb experts del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, el Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, el Col·legi d’Enginyers Agrònoms i el Col·legi d’Economistes i té la voluntat d’aportar una visió i regor tècnic en temes cabdals com són la gestió de l'aigua - amb l'observatori Intercol·legial de l'Aigua - i ara la gestió de residus, en un context d’augment de la població i amb canvis de normatives futures.
En el document, els col·legis alerten que, si no s’actua de manera urgent, Catalunya no podrà complir les directives europees: “El 2035 s’ha de reduir a menys del 10% la quantitat de residus enviats abocadors i s’ha d’augmentar la preparació per a la reutilització i el reciclatge fins a un mínim del 65% en pes”, recorden.
Una de les propostes centrals del document és duplicar la capacitat de valorització energètica dels residus, afegint dues infraestructures noves a les ja existents. Segons enginyers i economistes, això permetria “gestionar 750.000 tones anuals de residus addicionals (el doble de la capacitat actual del sistema) i dotar el sistema de seguretat i flexibilitat”.
Els experts remarquen que aquesta opció és especialment rellevant davant l’augment previst de població: segons Idescat, Catalunya podria arribar als 8,6 milions d’habitants el 2035, fet que suposaria 4,70 milions de tones de residus municipals anuals.
“Amb tan sols dues plantes de valorització addicionals estaríem donant seguretat al sistema de gestió amb infraestructures resilients, flexibles i capaces d’adaptar-se a les fluctuacions i canvis en la tipologia dels residus”, afirma Jordi Payet, i coordinador del document, juntament amb Ignasi Samper.
Per la seva banda, Samper explica que “estem a prop del límit de la capacitat dels abocadors i és molt difícil tenir el consens social per obrir-ne de nous. Això ens obligarà a portar residus fora de Catalunya. L’aposta per la valorització energètica amb iniciativa privada és una oportunitat de flexibilitzar el tractament de residus municipals o residus industrials segons convingui en cada moment”.
